HISENDA
miércoles, 19 de septiembre de 2018

La bona gestió en Hisenda permet a València eixir del Pla d’Ajust i recuperar la seua autonomia financera

El Ple Municipal aprovarà, en la pròxima sessió, l'amortització anticipada de préstecs per valor de 29,6 milions d'euros. Això permetrà traure la ciutat i les seues finances de la situació especial de control i limitacions a què estava sotmesa.

En la pràctica, açò suposarà recuperar l'autonomia en la gestió municipal, prendre decisions sobre la gestió i les inversions de la ciutat sense la tutela del Ministeri d'Hisenda, i dedicar els recursos municipals a les necessitats pròpies que té València.

La bona gestió econòmica en estos tres anys ens ha permés rebaixar a la meitat el deute que el PP tenia el 2012, millorant totes les previsions; estem complint àmpliament el termini màxim establert per la normativa sobre morositat pagant els nostres proveïdors en una mitjana de 2,1 dies durant 2017 la qual cosa ens ha permés estalviar recursos que hem pogut destinar a realitzar inversions productives, despeses destinades al benestar de la ciutadania i sobretot crear ocupació de qualitat a la nostra ciutat.

Ramón Vilar ha destacat la «transcendència política» d’esta acció «perquè eixim d'un dels constrenyiments més restrictius que teníem». «Encara seguim limitats en la gestió per l'anomenat ‘càlcul del sostre de despesa’ de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, pero ja podem eixir d'una situació en la qual estàvem molt mal instal·lats».


Els préstecs van ser contractats l'any 2012 en virtut del Reial decret 4/2012 que obligava a les administracions locals que en aquell moment tenien el que es coneix com «factures en el calaix». Era el cas de l'Ajuntament de València, que llavors tenia 183 milions en estes factures “opaques” en el seu Pressupost. Els ajuntaments afectats, com el de València, havien de demanar un crèdit a l’ICO i, a canvi, entrar en el Pla d'Ajust.
Entre les conseqüències d’estar dins del Pla d’Ajust, cal destacar la impossibilitat de crear cap organisme municipal, ens o fundació, o decidir sense cap trava el destí de totes les inversions municipals. A més, feia necessari fixar un objectiu en termes d’estabilitat pressupostària, amb un superàvit de 90 milions d’euros front a la resta d’entitats locals, “que només havien d’estar en equilibri”, així com sotmetre a l’Ajuntament a la “tutela” del Ministeri d’Hisenda, amb controls trimestrals “que el propi govern no s’aplica a sí mateix”.

Ramon Vilar, per últim, ha recordat que el Pla «venia d'un deute comercial transformat després en crèdit bancari: és a dir, que la seua causa és que l'anterior govern no pagava als contractistes ni als proveïdors». El regidor d’Hisenda ha explicat que el Pla d’Ajust 2012-22 «ens restava recursos per a dedicar-los a les coses que veritablement importen i són necessàries per a la ciutadania» i ha lamentat que s’haja hagut de dedicar recursos a satisfer deute derivada «no de finançar infraestructures concretes, o polítiques socials o decisions en benefici de la ciutadania, sino per no pagar».



Cercador
Enllaços
Síguenos en TwitterSíguenos en Twitter
Socialistes ValenciansSocialistes Valencians
PSOEPSOE